"Després de dies d’esforços de la comissió de Torredembarra decideix comença el vot anticipat i la gent comença a visitar les urnes. Durant tota la setmana que ve, es visualitzarà com una important part de la població, amb l’esforç d’aquells que s’han volgut autoorganitzar per exercir un dret que l’estat espanyol ens nega, es demostrarà que la societat catalana es prou madura per decidir si vol seguir pertanyent al estat espanyol, o per contra vol fer el seu propi camí com a estat independent.
Des de la Gaianada, volem recordar que s’entén per colònia, aquell poble que romàn dominat en tres sentits essencials: l’econòmic, el polític i el cultural. Durant aquests darrers anys han anat emergint informacions sobre aquests tres àmbits, que certifiquen, que encara avui els Països Catalans són una colònia ocupada i maltractada a mans dels estats espanyols i francés. Però aquestes informacions que els grans mitjans de comunicació intenten tapar, emergeixen intermitentment cada cop amb més força originant que tots siguem cada cop més conscients de les contradiccions nacionals.
En el pla econòmic, les balances fiscals han mostrat que efectivament, el que pateixen els Països Catalans és un espoli. Ho han intentat tapar i maquillar enganyant-nos amb acords de finançament i propaganda sobre l’estatut. Però la realitat és que l’acord de finançament és una mentida més, perqué menteixen quant diuen que estarem per sobre de la mitjana i menteixen quant diuen que aquest acord és just. Per desgràcia, només hi ha una cosa pitjor que la mentida, aquell qui sabent-ho decideix assumir-la com a veritat per conservar la poltrona.
En el pla polític i com a exemple de contradicció nacional cal fer esment de la llastimosa història d’aquest estatut, en el qual molts mai hi vam creure a pesar de les esperances que despertava en molta gent al principi. Abans que el tribunal constitucional passés les tisores per l’estatut, aquest ja havia passat per moltes altres tisores, fins i tot les del govern català en contra del recull de demandes populars que s’havien fet. Però no era la democràcia el dret del poble a escollir? Tot aquest teatre només il·lustra una cosa: que no cabem a l’estat espanyol, i que amb ell l’únic que ens espera és un progressiu empobriment econòmic.
Finalment, per fer esment del domini cultural que l’estat exerceix, recordem que el nacionalisme lingüístic espanyol, el mateix que ha esborrat i minoritzat per la força, llengües d’arreu del món, seguirà les seves envestides per establir una única i possible llengua comú,. Aquesta ideologia etnocida segueix instal·lada en la mentalitat del cap d’estat, del president del govern i d’alts magistrats, i és fomentada per tota l’espanya profunda. Però la lluita contra el domini cultural, cal practicar-la cada dia en les nostres vides, participant i potenciant els espais de la cultura popular que haurien de ser espais d’integració i en creixement, i parlant la nostre llengua, el català.
El futur d’un poble, és quelcom que només aquest i les seves accions poden decidir. Cal que aprenguem col·lectivament a no ser esclaus, a no comportar-nos com a esclaus, desfent en nosaltres aquest aprenentatge forçat de trescents anys d’ocupació i repressió que ha penetrat en l’inconscient col·lectiu dels catalans.
Finalment, recordar que cal que el dia 25 arrosseguem a amics, companys i familiars per a que vagin a votar. Perqué la llibertat d’un poble no es demana, es prén!
Visca la terra i els Països Catalans!"
La Gaianada, Torredembarra, Baix Gaià, Països Catalans 17/04/2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada