dissabte, 11 de setembre de 2010

11 de Setembre del Camp: Cap estatut ens farà lliures! Independència, Socialisme, Països Catalans!

En motiu de la Diada de Catalunya, el Camp torna ha posar-se en moviment per reivindicar l'alliberament de la nostra terra.
El dia 11 de setembre, a les 19.30h, davant del Mercat Central i fins a les Peixateries Velles on hi hauran els parlaments polítics.
A la nit, es celebrarà un concent amb amb Rauxa i DJ OGT.
Manifest de la manifestació:
Cap Estatut ens farà lliures! Independència, socialisme, Països Catalans
L’any passat, aquí mateix, ja ho vam dir: estem en crisi. I, aquest any, s’ha fet palès: retallades socials, laborals i nacionals. Però, com també vam dir: necessitem construir una alternativa real. I, així, ho hem començat a intentar fer.
Front les mesures dràstiques aprovades pel govern espanyol contra els drets dels i les treballadores, hem respòs al carrer. I ens hem organitzat, en la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, per fer un front comú entre totes les persones i col•lectius que no ens empassem ni les mesures neoliberals de la Unió Europea, ni ens creiem els discursos descafeïnats i la pràctica col•laboracionista dels sindicats majoritaris.
Ho vam fer el Primer de Maig. Ho vam fer el 8 de juny. Ho hem fet al llarg de l’any. I, ara toca de nou, sortir el carrer el proper 29 de setembre per demostrar-els-hi que a nosaltres no ens enganyen. Que l’única sortida d’aquesta crisi social i laboral no és l’aprofundiment de la privatització i les retallades dels nostres drets i sous, sinó que és la construcció d’un nou model basat en el repartiment del treball i la riquesa. Que avantposi els interessos de les classes populars front els interessos especulatius i particulars de les elits econòmiques, que compten amb els suports dels polítics, tant de dretes com dels que s’autoanomenen d’”esquerres”.
També denunciàvem l’opressió que patim com a poble. Una manca de drets i de sobirania que s’ha posat de nou en entredit amb la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut del Principat. Molts catalans i catalanes, han descobert ara, que la via autonomista és morta. Però, ja fa més de quaranta anys, que portem dient que cap Estatut ens farà lliures. Perquè, entre l’Estat espanyol i francès i els Països Catalans mai ha existit una relació entre iguals, sinó simplement, la seva imposició. Tan se val si fa segles o dècades fou per les armes i, ara, a través de les seves lleis. Res ha canviat. Continuen sense reconèixer l’existència del nostre poble.
Però, sí que aquest any, els i les catalanes hem dit prou. Ho vam fer de forma massiva a la manifestación del 10 de juliol i, ho hem fet al llarg de l’any a través de les consultes populars sobre la independència, que encara no han acabat. Un exemple més, que el procés d’alliberament del nostre poble no pot ser liderat per l’actual classe política, sinó que ha der ser construïda a través del compromís de cadascun i cadascuna de nosaltres. No obstant, el camí és llarg i hem de ser conscients de quina és la nostra nació i de quin model de societat volem construir.
No podem permetre que aquest camí que hem començat a construir des de fa anys, ara sigui utilitzat, ja sigui pels qui porten anys apoltronats als parlaments regionals o pels qui ara s’apunten al “joc de la política”. Ja ho advertia Lampedusa: “Cal que tot canvïi, perquè tot continui igual”. Perquè només amb la conjunció de la lluita per l'alliberament nacional i social podrem aconseguir uns Països Catalans realment llliures.
Per això, hem de tenir clar que amb un cop no n’hi ha prou. Que cal treballar, dia a dia, per anar bastint un poder popular que ens permeti avançar -sense presses però sense parar- en l’aprofundiment democràtic del nostre poble. I, aquesta opció, no passa per Madrid, Brussel•les o Wall Street, sinó per la construcció de la independència i el socialisme als Països Catalans.
Reus (el Camp), 11 de Setembre de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada