divendres, 3 de desembre de 2010

Crònica dels actes del 25N: dia internacional contra la violència de gènere


El dijous 25 de novembre desenes de persones van participar al acte coorganitzat per La Gaianada, l'AJIT, el ball de gitanes i l'Astut amb l'objectiu de celebrar el dia internacional contra la violència de gènere.

Amb l'objectiu de defensar un discurs alternatiu al que els governants mantenen per diades com aquesta o la del dia de la dóna treballadora, vam voler explicar que la violència física contra les dones es sustenta en els propis valors socials i en les condicions econòmiques. Si no es combat el que sustenta aquesta violència física, mai s'acabarà amb la base d'aquesta piràmide. La violència física no és ni de bon tros l'única violència a destacar, encara que per la seva morbositat sigui la que més destaquen els mitjans de comunicació de masses.

L'acte s'inicià amb una actuació del Ball de Gitanes de Torredembarra, prosseguí amb la lectura del manifest que aquí adjuntem, elaborat per l'Esquerra Independentista de Torredembarra. Finalment es va fer una manifestació amb les desenes d'assistents que anà en cercavila fins a la plaça de la Font, on es realitzà un recital de poesia feminista.

"Combatem tota violència de gènere!

Avui, 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, és una data senyalada on totes i tots hem de sortir al carrer a combatre tot tipus de violència de gènere, i deixar ben clar, que malgrat ser una diada, la lluita està a tots i cadascun dels dies del any; i aquesta és una lluita que s'ha de traslladar al àmbit personal, laboral, educatiu, familiar, ja que són sectors on de forma invisible també en som víctimes.

Ens trobem en un any dramàtic, en el qual més de 50 dones han mort en mans de la seva parella o ex-parella, centenars han estat vexades, torturades i humiliades. Però lluny de centrar-nos només en la violència física entenem que cal analitzar des d'uns paràmetres crítics el perquè de tot això. La classe política i el feminisme reformista són incapaços i incapaces de fer-ho.

Nosaltres, a banda de condemnar amb la nostra més enèrgica ràbia totes i cada una de les dones mortes, entenem que el problema va més enllà, que la violència física és la part més alta d'una immensa piràmide, i per tant, la més visible. I com s'entén això? Doncs evidentment, cal una base estratègica que perpetuï i estableixi les condicions òptimes per les quals els homes es sentin moralment superiors a les dones i vegin factible dur a terme actes violents. Aquesta piràmide es diu patriarcat.

El patriarcat és un sistema de valors, compatible amb l'actual sistema de lliure mercat anomenat capitalisme. És un sistema que ja des d'un inici atorga uns rols determinats segons el gènere de la persona; ja de ben petits ens expliquen que els homes són forts, i les dones fluixes; o bé que les nenes han de plorar i els nens no. Aquesta és la educació que pares (estigmatitzats per un poder fàctic), l'escola, els mitjans o bé la religió fomenten per a que de forma indirecta es desenvolupin els paràmetres de desigualtat en un futur.

Si no som capaces i capaços de reconèixer i combatre l'estat patriarcal, mai podrem acabar amb la violència contra les dones.

No es tracta solament de la violència física; no fomenta la violència física una part de la educació que rebem des de petits? No és violència que els homes ocupin els llocs de treball més ben considerats? No és violència el model de dona fantasma que imposen a cadascun dels aparadors de roba dels nostres carrers? No és pas violència que agents aliens al nostre cos, dominin i decideixin sobre la voluntat i decisió pròpia del meu úter? No és violència la distribució de les feines tant a la feina com a casa? No és violència que les dones cobrin un 15% menys que els homes de mitjana tot i tenir millor formació? Tampoc és violència de gènere el fet que les dones, hagin de tenir cura de la llar, dels fills, dels avis i dels nets, un cop arriben a casa de treballar?

Limitar el conflicte als paràmetres conjunturals de la violència física contra les dones, és oportunisme; és perpetuar de forma indirecta una estructura assentada en la violència i la desigualtat; aquesta estructura és el patriarcat; una estructura que existeix però que els grans mandataris sempre obvien, perquè mentre hi hagi una mort a condemnar, ja tenen el seu espai per a difondre el seu discurs fals, ranci i oportunista.

Les pitjors opressions, són aquelles que no es veuen a simple vista; però coneixent l'arrel del problema, és el moment de debilitar-la i trencar-la, i amb el patriarcat, el capitalisme: no és possible garantir un sistema de relacions lliures entre homes i dones mentre el sistema econòmic es basi en la mercantilització del gènere. Per això també cal trencar amb el capitalisme si el que es vol és una transformació social real als Països Catalans.

Des de l'Esquerra Independentista, creiem que cal començar a treballar, des de la lògica, la coherència i la conseqüència; atacant sense pèls a la llengua tot allò que fomenti la desigualtat social i la violència: a l'escola, als comerços, a l'església, a la feina, a casa i al llit.

Només mitjançant el feminisme radical serem capaces de trencar l'estructura que sustenta la violència física i psicològica, destruint així el patriarcat.

Dona rebel·la't, trenca les cadenes; entre totes construïm uns Països Catalans lliures de tota violència."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada