En els municipis d'arreu dels Països Catalans, es fa evident la manca de recursos i el desinterés dels partits tradicionals per a proporcionar espais a les entitats associatives de pobles i viles. Aquest fet ha provocat un empitjorament de les condicions en les que treballen tant associacions de la cultura popular, com des del voluntariat, les causes solidàries o l'art. Aquestes entitats es troben cada vegada més acorralades en els espais assignats, que lentament, veuen com els són retallats i reduïts quant els governants de torn, necessiten redistribuir els espais per encabir més entitats en el mateix espai..
Els Casals populars, autoorganitzats arreu del territori són un exemple de com un espai social pot servir per a canalitzar les inquietuts de diverses capes de població ja sigui joves, no tan joves i actius socials d'arreu. Aquests ho fan de manera autogestionada, és a dir, posen fil a l'agulla i afronten amb les pròpies mans el problema de la disponibilitat d'espais socials.
Ja des dels 80 tenim una gran quantitat de locals, no despolititzats, però si totalment independents i desvinculats d'una organització mare que han florit arreu dels Països Catalans. Amb vocació d'abast local, aplegant amalgames d'entitats i persones tant de l'Esquerra Indepedentista com d'altres moviments socials, amb la tasca comú d'esdevenir agents socials transformadors i dinamitzar la societat civil.Ningú s'imaginava que a aquestes alçades s'haguéssin obert tants casals, i és que els casals representen això: construcció i organització.
Però passem a parlar del Baix Gaià, i de la seva vila més gran, Torredembarra, la qual, des del tancament de l'Auca, s'ha quedat orfe d'un espai de trobada i lloc que pogués esdevenir un referent dels moviments socials, dels independentistes i de la gent d'esquerres de la vila. Orfe també d'un espai enfocat de manera que acomplís una vessant lúdica per una banda, i una vessant combativa per l'altre. Un espai, que fés poble, i fés país.
Des de llavors alguns col·lectius realitzaren les seves activitats al Casal popula Numen Mestre, tot i que lamentablement no tingué continuitat. És evident, que Torredembarra té una manca d'espais per a que els joves puguin desenvolupar inquietuts culturals, associatives, solidàries i lluites de caràcter social. Una manca que prové del desinterés per part de l'Ajuntament de Torredembarra, ajornant any rere any el projecte de l'Escorxador.
Cal recordar que en els darrers anys s’han obert diferents casals populars a les comarques del Camp, com per exemple, la Bretxa a Alcover, la Calderera a Riudoms o bé el Sageta de Foc a Tarragona, sense oblidar els ja històrics la Turba de Valls o el Despertaferro de Reus, una dinàmica que també s’ha seguit arreu dels Països Catalans.
Per això, cal omplir el buit que va deixar L’Auca i crear un espai que ens aglutini de nou a tots i totes.
Cal fer avançar un projecte comú d’autogestió i així donar un servei necessari per al jovent i a la cultura de Torredembarra, i que aconsegueixi posar en contacte els nostres veïns més propers del Baix Gaià.
La Gaianada, Baix Gaià, Països Catalans, 21/03/2010
salutacions anticapitalistes!
ResponEliminaun blog ben parit!
força!