
Enllaç a la Korean Friendship Association.
Enllaç al capítol d'Afer Exteriors sobre Corea del Nord.
Qui és Alejandro Cao de Benós de Les?
Enllaç a la Viquipèdia.
Enllaç al seu bloc personal.


El dijous 25 de novembre desenes de persones van participar al acte coorganitzat per La Gaianada, l'AJIT, el ball de gitanes i l'Astut amb l'objectiu de celebrar el dia internacional contra la violència de gènere.
Amb l'objectiu de defensar un discurs alternatiu al que els governants mantenen per diades com aquesta o la del dia de la dóna treballadora, vam voler explicar que la violència física contra les dones es sustenta en els propis valors socials i en les condicions econòmiques. Si no es combat el que sustenta aquesta violència física, mai s'acabarà amb la base d'aquesta piràmide. La violència física no és ni de bon tros l'única violència a destacar, encara que per la seva morbositat sigui la que més destaquen els mitjans de comunicació de masses.
L'acte s'inicià amb una actuació del Ball de Gitanes de Torredembarra, prosseguí amb la lectura del manifest que aquí adjuntem, elaborat per l'Esquerra Independentista de Torredembarra. Finalment es va fer una manifestació amb les desenes d'assistents que anà en cercavila fins a la plaça de la Font, on es realitzà un recital de poesia feminista."Combatem tota violència de gènere!
Avui, 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, és una data senyalada on totes i tots hem de sortir al carrer a combatre tot tipus de violència de gènere, i deixar ben clar, que malgrat ser una diada, la lluita està a tots i cadascun dels dies del any; i aquesta és una lluita que s'ha de traslladar al àmbit personal, laboral, educatiu, familiar, ja que són sectors on de forma invisible també en som víctimes.
Ens trobem en un any dramàtic, en el qual més de 50 dones han mort en mans de la seva parella o ex-parella, centenars han estat vexades, torturades i humiliades. Però lluny de centrar-nos només en la violència física entenem que cal analitzar des d'uns paràmetres crítics el perquè de tot això. La classe política i el feminisme reformista són incapaços i incapaces de fer-ho.
Nosaltres, a banda de condemnar amb la nostra més enèrgica ràbia totes i cada una de les dones mortes, entenem que el problema va més enllà, que la violència física és la part més alta d'una immensa piràmide, i per tant, la més visible. I com s'entén això? Doncs evidentment, cal una base estratègica que perpetuï i estableixi les condicions òptimes per les quals els homes es sentin moralment superiors a les dones i vegin factible dur a terme actes violents. Aquesta piràmide es diu patriarcat.
El patriarcat és un sistema de valors, compatible amb l'actual sistema de lliure mercat anomenat capitalisme. És un sistema que ja des d'un inici atorga uns rols determinats segons el gènere de la persona; ja de ben petits ens expliquen que els homes són forts, i les dones fluixes; o bé que les nenes han de plorar i els nens no. Aquesta és la educació que pares (estigmatitzats per un poder fàctic), l'escola, els mitjans o bé la religió fomenten per a que de forma indirecta es desenvolupin els paràmetres de desigualtat en un futur.
Si no som capaces i capaços de reconèixer i combatre l'estat patriarcal, mai podrem acabar amb la violència contra les dones.
No es tracta solament de la violència física; no fomenta la violència física una part de la educació que rebem des de petits? No és violència que els homes ocupin els llocs de treball més ben considerats? No és violència el model de dona fantasma que imposen a cadascun dels aparadors de roba dels nostres carrers? No és pas violència que agents aliens al nostre cos, dominin i decideixin sobre la voluntat i decisió pròpia del meu úter? No és violència la distribució de les feines tant a la feina com a casa? No és violència que les dones cobrin un 15% menys que els homes de mitjana tot i tenir millor formació? Tampoc és violència de gènere el fet que les dones, hagin de tenir cura de la llar, dels fills, dels avis i dels nets, un cop arriben a casa de treballar?
Limitar el conflicte als paràmetres conjunturals de la violència física contra les dones, és oportunisme; és perpetuar de forma indirecta una estructura assentada en la violència i la desigualtat; aquesta estructura és el patriarcat; una estructura que existeix però que els grans mandataris sempre obvien, perquè mentre hi hagi una mort a condemnar, ja tenen el seu espai per a difondre el seu discurs fals, ranci i oportunista.
Les pitjors opressions, són aquelles que no es veuen a simple vista; però coneixent l'arrel del problema, és el moment de debilitar-la i trencar-la, i amb el patriarcat, el capitalisme: no és possible garantir un sistema de relacions lliures entre homes i dones mentre el sistema econòmic es basi en la mercantilització del gènere. Per això també cal trencar amb el capitalisme si el que es vol és una transformació social real als Països Catalans.
Des de l'Esquerra Independentista, creiem que cal començar a treballar, des de la lògica, la coherència i la conseqüència; atacant sense pèls a la llengua tot allò que fomenti la desigualtat social i la violència: a l'escola, als comerços, a l'església, a la feina, a casa i al llit.
Només mitjançant el feminisme radical serem capaces de trencar l'estructura que sustenta la violència física i psicològica, destruint així el patriarcat.
Dona rebel·la't, trenca les cadenes; entre totes construïm uns Països Catalans lliures de tota violència."



Enguany rebem la notícia d’última hora, que Òmnium cultural, principal entitat convocant de la manifestació del 10 de Juny, fa una crida a tothom a treballar el 12 d’octubre, negant-nos així col·lectivament a celebrar la seva festa.
Des de la Gaianada, volem manifestar el nostre rebuig a la celebració del dotze d’octubre. Mitjançant diversos de noms com “el día de la raza”, “el día de la hispanidad” o la actual “fiesta nacional de españa” , l’estat espanyol ha aconseguit perpetuar al llarg de nou decades la celebració d’aquest genocidi cultural i lingüístic que es va extendre arreu de l’Amèrica llatina des de fa cinc-cents anys i a casa nostra des de fa més de trescents anys.
Ens diuen que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica, demostrant un cop més que la història la escriuen els vencedors i s’explica des del seu punt de vista, obviant la història anterior del continent americà. No és casual que s’hagi posat aquesta data com a celebració “nacional”: és una celebració de caràcter imperialista en la qual s’ens explica la història des del punt de vista dels vencedors. A Veneçuela o als Països Catalans patim encara les conseqüències d’aquest domini, ja es tracti d’una opressió únicament jurídica en el primer cas, o jurídica, cultural i econòmica en el segon. La imposició de la llengua castellana, la imposició de la religió catòlica, l’extermini de milions de persones pertanyents a altres pobles i cultures diferents de la castellana, la usurpació de totes les seves riqueses materials, la destrucció de civilitzacions senceres i la esclavització dels seus supervivents són anomenades amb orgull pel borbó i les institucions oficials espanyoles “projecció lingüística i cultural més enllá dels límits europeus”.
Malgrat tot, l’estat espanyol segueix explotant els països llatinoamericans mitjançant multinacionals, fet que prova que encara es dóna una certa colonització econòmica, si bé les independencies dels països llatinoamericans els ha donat capacitat de fer les seves pròpies polítiques, de vegades de genolls a estats units i de vegades plantant cara als poders capitalistes.
És també el dia que grups feixistes i d’extrema dreta escullen per a sortir al carrer a treure pit, i en el qual es produeixen sempre agressions de caràcter racista, xenòfob, homòfob o per motius politics, algunes de les quals han acabat fins i tot amb la mort dels agredits. Segons l’Informe Raxen 2008, entre el 1990 i el 2008 hi ha hagut un total de 24 assassinats de caràcter feixista només als Països Catalans.
Per tots aquests motius, i perqué la seva pàtria no és la nostra, diem no a la celebració de la hispanitat.
El 12 d’octubre no és la nostra festa,
12 d’Octubre res a celebrar!
La Gaianada, Baix Gaià, Països Catalans 12 d'octubre de 2010.
11 d'Octubre a Ca l’Astut. Fem botifarra a la Hispanitat!







Ahir dissabte es van concentrar una trentena de persones a la Plaça del Castell per mostrar el seu rebuig al desbaratament de les arques públiques que l'ajuntament ha fet. Una pancarta anònima on hi posava "- diners + festa" va acompanyar tot seguit la cercavila. Gralles i timbals van acompanyar amb un tò festiu la manifestació fins a la plaça de la font. En aquell moment es llegí el manifest que adjuntem aquí sota.
A ca l'Astut el grup Fonoll, amenitzava simultaniament la nit amb cançons tradicionals de sempre, en un bar de gom a gom. Tot seguit van tocar primer el Pau i després el Pitu. La festa es va allargar fins a quarts de tres amb el DJ Ràdio Batzegada i una exhibició de malabars amb foc a davant del local.
Manifest front la gestió dels recursos municipals
Sobren ja les paraules a aquestes alçades per descriure la impunitat amb la que el capital privat es val de les arques públiques per a fer els seus negocis. Tanmateix i a la vista dels fets dels últims dies, des de la Gaianada creiem necessari fer les següents consideracions:
1a. L'ajuntament no ens ha volgut donar permís per fer actes l'espai públic no només avui sinó durant tot l'estiu i per aquest motiu ens veiem obligats a traslladar la festa alternativa a un local privat. No obstant, aquesta concentració d'avui no és pas il·legal, sinó alegal.
2n. Hem plantejat per activa i per passiva que aquesta mobilització no havia de ser un acte ni contra cap artista ni contra cap estil de música, sinó una critica compartida per molta gent a la gestió que s'està fent dels recursos des de l'equip de govern torrenc. Regalar 40.000 euros a un ens privat en temps de crisi i amb el greuge comparatiu que suposa cap a totes les mancances socials que té Torredembarra, sense esperar recuperar res ni a les entrades ni a la barra, resulta incomprensible per a qualsevol persona que hi entengui de matemàtiques. Creiem que en aquesta decisió hi influeix una sobrevaloració del que implica l'acte en si influida per un poc esperit critic respecte la propaganda televisiva i els mitjans de comunicació.
3r. S'ha volgut justificar que aquesta despesa es recuperarà amb la "reputació" que guanyarà Torredembarra en diners que entraran de forma indirecte. L'argumentació no és pas dificil d'entendre; el que si que resulta dificil d'entendre i compartir és que s'arribin a recuperar aquests diners, i encara menys que retornin a les arques municipals de tots i totes. Per ajudar als comerços hi havia altres maneres més econòmiques i eficaces que fer que un poble de 15.000 habitants aculli a una superestrella televisiva. S'ha parlat masses cops de l'anomenat "turisme de qualitat" sense cuidar-lo gens. Per altre banda, veiem en l'ús d'aquest argument un intent d'enfrontar els comerços amb aquells qui ens oposem a la inversió desmesurada.
4t. Hem sabut finalment, que la presidenta del club de fans del Bisbal a nivell estatal és de Torredembarra. Sense ànim d'entrar en conflicte amb ningú i entenent que tot torrenc té dret a plantejar les seves propostes al consistori, ens agradaria que s'aclarís amb transparència com s'ha arribat a tirar endavant una decisió d'invertir en aquest concert. Són els diners de tothom i tenim dret a saber-ho.
5è. Finalment, volem recordar que aquestes actituds per part de governants, no són pas un fet aïllat, sinó per contra una actitud creixent d'aquests, malgrat la crisi. Fa uns mesos sabiem que el president Zapatero donaria quantitats ingents de diners als bancs per salvar-los de la falta de líquid, en comptes de començar a prendre mesures per obligar-los a perdonar-les, socialitzant habitatges. Que en època de crisi augmenti el despilfarro econòmic ens hauria de fer pensar.
La Gaianada, Torredembarra, Baix Gaià, Països Catalans, 14/08/2010

Publiquem el manifest que em tret i us animem a participar tant dels actes que tindran lloc el 10 de Juliol pel matí a Reus, com de la manifestació convocada per Òmnium Cultural a Barcelona. El bloc de l'Esquerra Independentista es trobarà a l'alçada de Palau Robert del Passeig de Gràcia, on començarà la manifestació.
Manifest de la Gaianada:
"Presenciem el desenllaç d’un culebrot que ens ha marejat durant més 7 anys, any en el qual el president del estat espanyol ens deia que aprovaria l’estatut que sortís del parlament de la Ciutadella barcelonina. S’ens va dir que aquest estatut sorgiria de la voluntat popular dels catalans.
En aquells temps s’ens convidà a fer propostes a l’autocar del estatut que recorregué diverses ciutats i poblacions del principat, per tal de recollir les propostes i demandes de la societat civil. Però des d’aquell primer reflex nítid de la voluntat al estatut sortint del tribunal constitucional, més que un debat interpretatiu de la voluntat del poble, el que hem presenciat ha estat un lamentable espectacle en el qual es prostituia la voluntat del poble en nom seu, en el qual ha anat passant per successius filtres: una recerca d’un terme mig entre les propostes dels diferents partits, la censura d’un comité d’especialistes en dret constitucional, el permís espanyol en el pacte Mas-Zapatero, una consulta en la qual la població es trobava ja més que desorientada, un acord de finançament que limitava ja de facto les possibilitats de desenvolupar-lo i finalment, un Tribunal Constitucional decidit a una operació de cirurgia que posés i tragués coses al seu interés, insistint fins a vuit cops que els catalans “som espanyols”.
I és que aquí l’únic engany que hi havia era l’engany espanyol, doncs un estatut és una llei orgànica espanyola, i en una llei orgànica espanyola la voluntat d’una part creixent del poble català no hi cap. No hi cap el reconeixement a la existència dels Països Catalans, no hi cap el dret a l’exercici de l’autodeterminació, i per no caber-hi, no caben ni les propies mentides dels qui ens governen. Els mateixos que han caigut en el ball de màscares a cada un dels capitols abans esmentats del culebrot que la burocràcia espanyola ens tenia preparada, aquella que un 1969 quedaba “atada y bien atada”, ara volen encapçalar manifestacions que els donin un protagonisme que han malbaratat amb el seu espectacle mediàtic.
En un moment de crisi, on augmenten a marxes forcades les retallades socials que el capital privat exigeix als governs, organitzat a nivell mundial per suplantar la sobirania dels pobles i les classes populars; en un moment en el qual s’ha fet públic l’espoli econòmic que pateixen els Països Catalans, es clarifica, que sóm encara una colònia utilitzada i maltractada per projectes politics aliens a la nostre realitat social: patim una dominació econòmica que es concreta en l’espoli fiscal i el fals acord de finançament; una dominació cultural que es concreta en la pressió permanent dels lobbies espanyolistes sobre la nostre societat; i una dominació politica que s’ha concretat amb la via estatutaria.
La justícia, el finançament i el futur de la llengua no cal buscar-los al estat espanyo, sinó que cal buscar-los allà on milers de voluntaris que han fet possibles les consultes han tret forces per a fer-les possibles: la organització popular en tots els àmbits de la cultura, la economía, la politica i la societat. La llibertat dels Països Catalans no cap ni a la monarquia espanyola, ni a la república fracesa. La llibertat dels Països Catalans no cap en la legalitat d’aquests estats.
Cap Estatut no ens farà lliures!
Volem la independència dels Països Catalans!"
Més informació:
Manifest unitari de l'Esquerra Independentista a nivell nacional
Manifest de l'Esquerra Independentista del Camp
Presentació del lema de l'Esquerra Independentista a la manifestació del 10J

Consulteu el Feisbuc del Casal popular Cua Roja!