La propera nit del 23 al 24 de Juny, coincidint amb el solstici d'estiu, se celebrarà d'una punta a l'altre de la nació la revetlla de Sant Joan, i a tot arreu s'encendran fogueres: a Alacant, a ciutat de Mallorca, a Perpinyà, a Fraga, a València, a Barcelona i també als pobles del Baix Gaià. És tradicional que al llarg del dia 23 grups d'excursionistes facin cim a la muntanya del Canigó, a la Catalunya del Nord, lloc en el qual es diu que nasqué la nació catalana. Des d'allà els muntanyistes portaràn la flama del Canigó arreu de la geografia catalana per encendre les fogueres que donaran pas al dia de Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans. Finalment animem a totes les veïnes del Baix Gaià, a penjar la estelada al balcó durant la revetlla i al llarg del dia de Sant Joan.
Des de l'Assemblea de Joves Independentista de Torredembarra, us proposem assistir a la primera edició del Rebec; un projecte autogestionat que pretén esdevenir un referent alternatiu a l'actual model d'oci i consum.
És un projecte al servei del jovent de la vila, i de totes les persones de la geografia catalana.
Divendres 17 de Juny de 2011, 21h.
Cal Bofill-Passeig Marítim-Baix a Mar (Torredembarra)
En la primera edició del Rebec, tindrem les actuacions musicals de:
-Naia (tradicional). País Valencià
-90 Jump (pop-punk-rock alternatiu). Vilanova I la Geltrú.
-La Gossa Sorda (punk-rock, ska). País Valencià.
-The Polska (Ska). Girona
-DJ Kuru Tarragona
Venta d'entrades anticipades:
Preu: 5€
Reus: Taverna Desperta ferro
Tarragona: Sageta de Foc
Torredembarra: Ca l'Astut
Vilanova i la Geltrú: Ateneu Vilanoví
(aforament limitat)
Preu entrada a guixeta: 7€
Aquest dissabte 11 de Juny a les 23h podeu assistir gratuïtament el concert que tindrà lloc a Maspujols. Tocarà el grup reusenc Catska! i acte seguit tindrem al DjKuru i als punxadiscs Confluència Selectors. El concert es realitzarà al Poliesportiu i servirà per autogestionar l'Aplec del Camp d'enguany.
La Gaianada conjuntament amb el Centre d'Estudis Sinibald de Mas, us presenten un cicle de cinema amb dues pel·lícules sobre els motius de la crisi, per posar a debat i conèixer millor tant el sistema capitalista com el fenòmen de la crisi. La projecció es farà a la Sala Polivalent Ca el Maiam els propers diumenges 5 i 12 de Juny respectivament a les 18h.
Títol original: Capitalism, a love story.
Direcció i guió: Michael Moore
Any: 2009
País: Estats Units d'Amèrica
Durada: 127 min
Gènere: Documental, Drama
Interpretació: Michael Moore
Fotografia: Daniel Marracino i Jaime Roy
Muntatge: Connor O'Neill, John Walter, Jessica Brunetto, Alex Meillier, Tanya Meillier, Pablo Proenza.
Direcció de producció: Michael Moore i Anne Moore
El documental aborda amb l'habitual to satíric del autor la actual crisi financera. En el documental s'analitzen i expliquen les causes de la caiguda de l'economia global, es fa una repassada als acords del govern dels Estats Units amb les corporacions i multinacionals mostrant, el que l'autor considera el robatori més gran que s'hagi fet mai en la història del seu país.
En el documental es mostra com es realitza aquesta transferència de diners públics directament a arques privades, tot plegat, dirigit i orquestrat des del mateix govern americà. L'interès del documental rau en que les dades que ofereix el documental, versen sobre unes polítiques que també s'han produït a Europa, on trobaríem exemples paral·lels de transferència de fons públics a capitals privats en nom de la economia.
Tot plegat serà una oportunitat per a la reflexió i entendre l'altre cara de la moneda del capitalisme actual, comprenent millor aquells elements que el diferencien del capitalisme del segle XIX, més de caire social, amb aquells elements que s'han mantingut constants. Serà també una oportunitat per treure conclusions i proposar un debat sobre quines polítiques poden posar remei a la situació actual i quines poden empitjorar-la.
Germinal
Direcció i guió: Claude Berri i Arlette Langmann
Any: 1993
País: França, Bèlgica i Itàlia
Durada: 160 min
Gènere: Drama
Interpretació: Gérard de Pardieu, Bernard Fresson, Anny Duperey, Jacques Dacqmine, Miou-miou, Renaud, Frédéric van den Driessche, Pierre Lafont, Annick Alane
Fotografia: Yves Angelo
Muntatge: Hervé de Luze
Direcció de producció: Thanh At Hoang, Christian Marti
Basada en: la novel·la contemporània d'Emile Zola, del mateix nom.
Sinopsi:
La pel·lícula narra la vida dels miners francesos a finals del segle XIX, en ple auge de la revolució industrial. En aquest context, el protagonistes, Maheu, pare de família i treballador de la mina i Etienne, un jove que arriba al poble emigrant per poder treballar també a les mines, experimentaran en pròpia carn les conseqüències de la crisi. La pel·lícula, mostra tots els estaments socials de la època així com personatges característics, els quals juguen cada un el seu rol social: la família, l'immigrant, la gran burgesia propietària de les grans maquinaries de treball, la petita burgesia propietària dels comerços del poble, la policia, el treballador que fa d'encarregat fidel al patró, les primeres organitzacions d'obrers, els conflictes entre els socialistes i els anarquistes, l'alcoholisme, les festes populars, les vagues, els esquirols, els locauts...
A la pel·lícula hi apareixen des d'elements històrics, que permeten parlar d'aquell context concret, fins a elements propiament filosòfics. Al llarg de la pel·lícula s'aniran succeint tots els elements que caracteritzen una crisi capitalista: l'augment de l'abundància d'estocs que queden arraconats sense poder-se vendre, la disminució de salaris i la conseqüent proliferació de misèria. La pel·lícula, mostra com tots aquests elements materials travessen i determinen les vides de tots els personatges, elements propis del sistema capitalista, que a pesar del temps encara són identificables en el funcionament econòmic actual.
Xerrada: Plataforma x Catalunya i la nova amenaça del feixisme.
Des del col·lectiu independentista del Baix Gaià, La Gaianada, volem fer diverses consideracions al respecte de les consultes que es realitzaran el proper 10 d'Abril i que arriben a un municipi del Baix Gaià: La Pobla de Montornés.
1r) Felicitem als organitzadors pel rigor, la transparència i l'entusiasme demostrat en la preparació de les consultes a la Pobla. És en aquest esperit de treball col·lectiu on trobarem la llibertat final del nostre poble.
2n) Animem a tots els habitants de La Pobla de Montornés a participar-hi activament, col·laborant en la organització. i en les activitats i tasques que es realitzaran al llarg del dia en motiu de la consulta.
3r) Animem també a tots els vilatans de La Pobla de Montornés a no quedar-se a casa i exercir el seu dret a vot. I així mateix animem a tots els vilatans del Baix Gaià, a passar pel poble al llarg del 10 d'Abril per mostrar el seu suport i participar de les activitats que podeu consultar al Feisbuc de La Pobla Decideix.
4t) Finalment, ens agradaria afegir una nota critica que, al nostre parer, és necessària. La pregunta de la consulta hagués hagut d'anomenar la nostre nació, la nació catalana, sense eufemismes, és a dir, els Països Catalans, i al mateix temps, hagués hagut d'evitar mencionar la Unió Europea, deixant d'afegir així al debat, qüestions externes al mateix plebiscit que a més s'han fomentat des de determinats àmbits de la caverna.
La Gaianada, La Pobla de Montornés, Baix Gaià, Països Catalans 08/04/2011
Enllaç al Feisbuc de La Pobla Decideix
Activitats programades:
10.00 h. Obertura de la mesa electoral a la Plaça de l’Església.
10.30 h. Cercavila pels carrers del poble amb grallers i cap grossos.
13.00 h. Vermut amb Ball Popular (hi esteu tots convidats).
17.00 h. Jocs infantils i animació musical per a la canalla.
19.00 h. Tancament de la votació a càrrec de la Junta Electoral Local
Des de la Gaianada fem pública la nostre adhesió al manifest Som escola que podeu llegir íntegrament clicant a aquest enllaç. El manifest Som escola reivindica la immersió lingüística i el català com a llengua vehicular a les escoles front els atacs del tribunal constitucional. Així mateix invitem a totes les entitats a debatre i a adherir-se al manifest.
Ja fa més de dos anys, ens començavem a reunir per començar a iniciar el projecte de la Gaianada. Carregats d'idees i amb ganes d'organitzar-nos començàvem a treballar amb la idea de treballar amb altres entitats del poble.
El proper 27 de Gener es farà vaga general als Països Catalans, a Euskal Herria (on ja en porten tres) i a Galiza. Es visualitzarà que hi ha una altre forma de fer sindicalisme diferent a la dels sindicats majoritaris, els quals estan pactant les retallades. Es visualitzarà també que hi ha un espai descontent amb la reforma laboral aplicada el passat 29S, i de la qual ja no se n'ha parlat més, i descontent amb la retallada de pensions que s'acosta. Als Països Catalans, convoquen la vaga la Coordinadora Obrera Sindical, la Confederació General del treball, la Confederació Nacional del Treball i Solidaritat Obrera.
El dijous 25 de novembre desenes de persones van participar al acte coorganitzat per La Gaianada, l'AJIT, el ball de gitanes i l'Astut amb l'objectiu de celebrar el dia internacional contra la violència de gènere.
Amb l'objectiu de defensar un discurs alternatiu al que els governants mantenen per diades com aquesta o la del dia de la dóna treballadora, vam voler explicar que la violència física contra les dones es sustenta en els propis valors socials i en les condicions econòmiques. Si no es combat el que sustenta aquesta violència física, mai s'acabarà amb la base d'aquesta piràmide. La violència física no és ni de bon tros l'única violència a destacar, encara que per la seva morbositat sigui la que més destaquen els mitjans de comunicació de masses.
L'acte s'inicià amb una actuació del Ball de Gitanes de Torredembarra, prosseguí amb la lectura del manifest que aquí adjuntem, elaborat per l'Esquerra Independentista de Torredembarra. Finalment es va fer una manifestació amb les desenes d'assistents que anà en cercavila fins a la plaça de la Font, on es realitzà un recital de poesia feminista.
"Combatem tota violència de gènere!
Avui, 25 de novembre, dia internacional contra la violència de gènere, és una data senyalada on totes i tots hem de sortir al carrer a combatre tot tipus de violència de gènere, i deixar ben clar, que malgrat ser una diada, la lluita està a tots i cadascun dels dies del any; i aquesta és una lluita que s'ha de traslladar al àmbit personal, laboral, educatiu, familiar, ja que són sectors on de forma invisible també en som víctimes.
Ens trobem en un any dramàtic, en el qual més de 50 dones han mort en mans de la seva parella o ex-parella, centenars han estat vexades, torturades i humiliades. Però lluny de centrar-nos només en la violència física entenem que cal analitzar des d'uns paràmetres crítics el perquè de tot això. La classe política i el feminisme reformista són incapaços i incapaces de fer-ho.
Nosaltres, a banda de condemnar amb la nostra més enèrgica ràbia totes i cada una de les dones mortes, entenem que el problema va més enllà, que la violència física és la part més alta d'una immensa piràmide, i per tant, la més visible. I com s'entén això? Doncs evidentment, cal una base estratègica que perpetuï i estableixi les condicions òptimes per les quals els homes es sentin moralment superiors a les dones i vegin factible dur a terme actes violents. Aquesta piràmide es diu patriarcat.
El patriarcat és un sistema de valors, compatible amb l'actual sistema de lliure mercat anomenat capitalisme. És un sistema que ja des d'un inici atorga uns rols determinats segons el gènere de la persona; ja de ben petits ens expliquen que els homes són forts, i les dones fluixes; o bé que les nenes han de plorar i els nens no. Aquesta és la educació que pares (estigmatitzats per un poder fàctic), l'escola, els mitjans o bé la religió fomenten per a que de forma indirecta es desenvolupin els paràmetres de desigualtat en un futur.
Si no som capaces i capaços de reconèixer i combatre l'estat patriarcal, mai podrem acabar amb la violència contra les dones.
No es tracta solament de la violència física; no fomenta la violència física una part de la educació que rebem des de petits? No és violència que els homes ocupin els llocs de treball més ben considerats? No és violència el model de dona fantasma que imposen a cadascun dels aparadors de roba dels nostres carrers? No és pas violència que agents aliens al nostre cos, dominin i decideixin sobre la voluntat i decisió pròpia del meu úter? No és violència la distribució de les feines tant a la feina com a casa? No és violència que les dones cobrin un 15% menys que els homes de mitjana tot i tenir millor formació? Tampoc és violència de gènere el fet que les dones, hagin de tenir cura de la llar, dels fills, dels avis i dels nets, un cop arriben a casa de treballar?
Limitar el conflicte als paràmetres conjunturals de la violència física contra les dones, és oportunisme; és perpetuar de forma indirecta una estructura assentada en la violència i la desigualtat; aquesta estructura és el patriarcat; una estructura que existeix però que els grans mandataris sempre obvien, perquè mentre hi hagi una mort a condemnar, ja tenen el seu espai per a difondre el seu discurs fals, ranci i oportunista.
Les pitjors opressions, són aquelles que no es veuen a simple vista; però coneixent l'arrel del problema, és el moment de debilitar-la i trencar-la, i amb el patriarcat, el capitalisme: no és possible garantir un sistema de relacions lliures entre homes i dones mentre el sistema econòmic es basi en la mercantilització del gènere. Per això també cal trencar amb el capitalisme si el que es vol és una transformació social real als Països Catalans.
Des de l'Esquerra Independentista, creiem que cal començar a treballar, des de la lògica, la coherència i la conseqüència; atacant sense pèls a la llengua tot allò que fomenti la desigualtat social i la violència: a l'escola, als comerços, a l'església, a la feina, a casa i al llit.
Només mitjançant el feminisme radical serem capaces de trencar l'estructura que sustenta la violència física i psicològica, destruint així el patriarcat.
Dona rebel·la't, trenca les cadenes; entre totes construïm uns Països Catalans lliures de tota violència."
Enguany rebem la notícia d’última hora, que Òmnium cultural, principal entitat convocant de la manifestació del 10 de Juny, fa una crida a tothom a treballar el 12 d’octubre, negant-nos així col·lectivament a celebrar la seva festa.
Des de la Gaianada, volem manifestar el nostre rebuig a la celebració del dotze d’octubre. Mitjançant diversos de noms com “el día de la raza”, “el día de la hispanidad” o la actual “fiesta nacional de españa” , l’estat espanyol ha aconseguit perpetuar al llarg de nou decades la celebració d’aquest genocidi cultural i lingüístic que es va extendre arreu de l’Amèrica llatina des de fa cinc-cents anys i a casa nostra des de fa més de trescents anys.
Ens diuen que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica, demostrant un cop més que la història la escriuen els vencedors i s’explica des del seu punt de vista, obviant la història anterior del continent americà. No és casual que s’hagi posat aquesta data com a celebració “nacional”: és una celebració de caràcter imperialista en la qual s’ens explica la història des del punt de vista dels vencedors. A Veneçuela o als Països Catalans patim encara les conseqüències d’aquest domini, ja es tracti d’una opressió únicament jurídica en el primer cas, o jurídica, cultural i econòmica en el segon. La imposició de la llengua castellana, la imposició de la religió catòlica, l’extermini de milions de persones pertanyents a altres pobles i cultures diferents de la castellana, la usurpació de totes les seves riqueses materials, la destrucció de civilitzacions senceres i la esclavització dels seus supervivents són anomenades amb orgull pel borbó i les institucions oficials espanyoles “projecció lingüística i cultural més enllá dels límits europeus”.
Malgrat tot, l’estat espanyol segueix explotant els països llatinoamericans mitjançant multinacionals, fet que prova que encara es dóna una certa colonització econòmica, si bé les independencies dels països llatinoamericans els ha donat capacitat de fer les seves pròpies polítiques, de vegades de genolls a estats units i de vegades plantant cara als poders capitalistes.
És també el dia que grups feixistes i d’extrema dreta escullen per a sortir al carrer a treure pit, i en el qual es produeixen sempre agressions de caràcter racista, xenòfob, homòfob o per motius politics, algunes de les quals han acabat fins i tot amb la mort dels agredits. Segons l’Informe Raxen 2008, entre el 1990 i el 2008 hi ha hagut un total de 24 assassinats de caràcter feixista només als Països Catalans.
Per tots aquests motius, i perqué la seva pàtria no és la nostra, diem no a la celebració de la hispanitat.
El 12 d’octubre no és la nostra festa,
12 d’Octubre res a celebrar!
La Gaianada, Baix Gaià, Països Catalans 12 d'octubre de 2010.
11 d'Octubre a Ca l’Astut. Fem botifarra a la Hispanitat!
